Al Grau de principis del segle XX l'ofici de remendaor tenia una importància cabdal dins del món de la peixca. El treball es dividia generalment entre hòmens i dones. Els hòmens s'encarregaven de remendar les xàrcies de la peixca del bou, mentre que les dones eren les encarregades de reparar les del fanal. La forma d'organitzar el treball era el següent: cada mestre "redero" tenia unes barques. Quan arribaven per la vesprada a port, el patró els indicava els danys sofrits en les xàrcies. Si eres pocs, els hòmens pujaven a les barques i allí mateix les reparaven. Si eren danys majors, tenien que extendre l'art a terra a les explanades per a remendar-lo i carregar-ne un altre (aquest tipus de peixca portava varios arts).
El treball de la remendaora era diferent, doncs la peixca del fanal només porta un art, el que les obligava a reparar-lo eixe mateix dia. Generalment hi havia dos "buscadores" o encarregades de llogar a les dones. La majoria de les cases de l'època tenien una ràdio amb la que sintonitzaven "Onda Pesquera" en la que ja les barques mitjançant les seues ràdios, avisaven de les averies que portaven i de quantes dones necessitarien. Així que les "buscadores" anaven a les cases a llogar a les dones per a que a l'arribada de la barca a port ja estigueren preparades per a posar-se a treballar.