En l'actualitat el nombre d'embarcacions que hi ha al port de Castelló és de 49 de les quals 17 són de bou, unes altres tantes de fanal i la resta de tresmall. Totes juntes donen treball a 256 persones. A hores d'ara es desenvolupen les següents classes de pesca: arrossegament o de bou, pesca de fanal i pesca artesanal: tresmall, palangre, cadufs…



Pesca d'arossegament
La pesca d'arrossegament a vela va perdurar fins al primer terç del segle XX amb l'aparició del primer motor. És en 1925 quan s'utilitzen els primers motors dièsels i això va provocar un gran canvi en la construcció de les embarcacions i de la pesquera. Les barques adopten aleshores forma de V i la quilla la tenen al fons, el que fa que no puguen varar-se a la platja i que necessiten de ports on atracar i és per això que a les localitats on no hi ha port la població marinera haja d'emigrar cap aquelles poblacions que si que en tenen. Durant aquesta època els calfats incorporen nous elements a les barques: el pont des d'on el patró serva (mena) l'embarcació a cobert, cuina per a preparar els ranxos, nevera, i coberta que fa que el sollats siguen més habitables per a la tripulació. També apareixen nous elements mecanitzats com la maquinilla per a pujar l'art i fer menys pesat el treball als mariners; i les portes que van amarrades a l'art i fan que aquest s'òbriga. Durant esta època i després de la guerra civil, vénen a viure al Grau, mariners de les poblacions veïnes o properes: Benicàssim, Torreblanca, Peníscola,... de manera que augmenta la població i la flota pesquera de bou.

Pesca del fanal
Segons conta Basilio Trilles en el seu llibre "El Cerco" la pesca de fanal de forma intensiva té lloc al Grau de Castelló després de la Guerra Civil Espanyola. Anteriorment es pescava a la sardina amb un altre sistema diferent a l'emprat avui en dia i que es coneixia com el sardinal. En el primer terç del segle XX amb baques de rem o vela es calava propet de la costa. El sardinal era un art destinat a la pesquera de peixos migrants (peix de mola) i no hi havia punt fixes per trobar-lo, tot depenia de la saviesa del patró. L'art es calava a partir de popa i es col·locava de forma perpendicular a la costa per que passés a través d'ella el peix de mola i quedarà emmallat. El sardinal es va canviar per l'art anomenat de "cerco" i acompanyat per una llum escassa i deficient. En un principi era una llum submarina, després es va canviar per metxers a l'aire disposats en un cèrcol de llautó i posteriorment van ser substituïts pels de gasolina amb camisetes. sardinal Pesquera de fanal. La figura del "llumero" té una importància gran abans de l'arribada de l'electrònica. Ell és el que determina la composició de la classe de peix que hi ha a la calada segons la grossària i la quantitat de bambolles que hi ha. En aquesta època les barques que anaven al fanal formaven parelles. Una es quedava a la mar afaenant i l'altra "L'envià" era la que es dedicava a portar el peix a terra per a ser subhastat i per a portar el subministrament i correu a l'embarcació que romania a la mar.



PESQUERA ARTESANAL
Tresmall
El tresmall és l'art de pesca més important dintre dels anomenats pesquera artesanal o d'arts menors. Està format per tres peces de xarxa cosides a una mateixa corda. Les exteriors són les dues iguals i la de dintre disposa de malles més menudes on es queden emmallats els peixos. La corda superior de l'art porta suros i la inferior ploms perquè la xarxa estiga sempre vertical. La grandària de la malla varia segons la classe de peix que es vol pescar: palades, molls, llagostí així com la grossària del fil.

Palangre



La pesquera del palangre és de les més antigues a la nostra comunitat. L'ham és l'element fonamental del palangre i és conegut des de l'època primitiva on se n'ha trobat en jaciments arqueològics. El palangre consistís en un cap de fibra anomenat mare, de llargària diversa i que porta penjant altres caps mes prims anomenats filloles o braçols, cadascun d'ells van armats per un sols ham. Cadascun d'aquests hams van escats amb sardina, cavalla... i tan sols poden pescar un peix. La grandària de l'ham depèn del peix que volem pescar, no és igual un dorao, que un congre, un emperador o un lluç.. Als extrems del cap mare es disposen aparells per a fondejar o surar el palangre i mantindre'l a mig fondejar o fondejat del tot, fix o a la deriva, sempre segons el peix a pescar.

Volantí
Un altre aparell de pesca tradicional emprat pels nostres mariners és el volantí. Està format per un cordell més o menys llarg que en un extrem porta dues varetes de ferro entrecreuades i a cada una de les quatre puntes porten una braçada de fil amb un ham i des del punt on es creuen les varetes surt una plomada per a enfonsar l'aparell.

Nanses
La pesca amb nansa ha estat molt extensa al llarg del litoral mediterrani. És una pesca que constituís una trampa per al peix que atret per l'esquer que hi ha a l'interior, s'introduís i ja no pot eixir. L'avantatge que té aquest sistema de pesca és que permet calar en zones rocoses, on no hi arriben les xarxes i es troben alguns bancs de peixos. Aquest aparell estava elaborat amb jonc, olivera, espart i fils de cànem Els joncs formen un mena d'enreixat en forma de campana. A dalt de tot hi ha una obertura, la porteta, per on es treu el peix i es posa l'esquer. La part interior està tancada per una mena d'embut que a l'extrem té les puntes dels joncs i fils d'espart que permeten l'entrada, però no l'eixida del peix. Aquest aparell està calat generalment i es xorra cada dia al matí quan les captures són retirades i es torna a esquerar. Amb aquestos aparells es pesquen varies classes de peix, segons on estiguen calades les nanses i també llagostes i llomaltos.

Cadufs
És una especialitat emprada exclusivament per a la pesca del polp. El caduf és un atuell de fang obert per la part superior i amb un petit foradet a la part posterior. Aquest aparell va amarrat a un cap i subjecte a una boia. Els polps entren a l'interior del caduf i ponen els ous. La Federació Provincial de Comfraries de Castelló han regulat aquest tipus de pesca marcant un temps i quantitat de cadufs que pot calar una mateixa embarcació. És una pesca selectiva i respecta els ecosistemes dels fons marí.

Fluixa
Un altra classe de pesca artesanal practicada pels mariners del Grau ha estat la fluixa que es pot realitzar des d'una embarcació fondejada o en navegació. L'art està format per un cap que porta nugats un o més hams i que es calen fixant-los a un punt de la barca, per a quan pica el peix es puga localitzar i traure-la. S'utilitza per a la pesca de tonyina i letxes. Avui en dia està prohibit pescar tonyines i si alguna s'enganxa a l'ham ha de tirar-se a la mar, ja que el mariner s'arrisca a ser penalitzat. Els mariners de tresmall demanen poder pescar a la tonyina perquè diuen que la mar s'ha repoblat d'aquestos peixos.

El rall
La pesca "amb rall" és una de les herències que ens van deixar els musulmans i s'ha practicat molt a la nostra comunitat. Després d'uns anys d'estar prohibida ha tornat a legalitzar-se. Es tracta de llançar una xarxa de forma circular amb ploms al voltant, des de vora mar i que a l'estirar la corda que té al perímetre es forma una bossa on queda capturat el peix. És una pesca de caràcter recreatiu i selectiu. No es pot pescar més de cinc quilos al dia, no es pot vendre i el peix ha de tenir un tamany correcte. Permet capturar peix de tamny gran degut a la malla del rall i sinó, es pot tornar viu a l'aigua. Durant els mesos de deesembre gener i febrer està vedada la pesca amb rall. (Text: Marisa Miralles)